Pàgina:Macbeth (1907).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Totes. — Lo brut es nèt, lo nèt es brut. Amunt per la boira i aire corromput!
Surten.



ESCENA II


[Un camp prop de Forres.]


 Alarma a dins. Entren Duncá, Malcom, Donalbain, Lennox i seguici trobant un soldat sagnant.

Duncá. — Qui es aquest home sanguinós? Judicant pel seu estat, ell podrà dir-nos les darreres noves de la brega.
Malcolm. — Es el vassall que, com un bon i hardit soldat, ha lluitat pera deslliurar-me. Salut, brau amic! Digues al rei lo que sabs del combat com tu el deixaves.
El Soldat. — Dubtós estava, com dos rendits nadaires quan l'un a l'altre s'aferren bregant per ofegar-se. El crudel Macdonnald (digne d'esser un rebel, car per això totes les vileses de natura en ell s'eixamen) reb noves tropes de les illes de ponent; i la fortuna, somrient al seu maleït afany, semblava la bagassa d'un rebel. Més res hi val, car el brau Macbeth (bé n mereix el nom), desdenyant la fortuna, brandant sa espasa fumant de sang, com ver minyó del