Pàgina:Macbeth (1907).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sinó pels seus propris fins. Més feu ara esmena: aneu-vos-en, i en el cau del Aqueró espereu-me de matí. Allí ell vindrà pera saber el seu destí. Amaniu els vostres vasos i encisos, vostres prestigis i tot lo demés. Jo men vaig per l'aire. Aquesta nit l'esmersaré en un espantable i fatal objecte. Gran tasca ha d'esser feta abans mig-dia. Al corn de la lluna hi penja una arcana gota vaporosa; jo l'agafaré abans no caigui a terra, i, destilada amb magics ardits, aixecarà esperits tant fantastics que, amb llur força d'illusió, el tiraran a sa ruina. Menysprearà l destí, escarnirà la mort, i durà ses esperances enllà de tota saviesa, temor i gracia; i totes sabeu que la confiança es el més gran enemic de l'home.
Musica i una cançó a dins.
  Oiu! Ja m criden. Mon petit esperit veieu-lo com m'espera segut a un cap de broma!
Surt.
Primera Bruixa. — Veniu, cuiteu, que aviat tornarà.
Surten les Bruixes.