Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Said

     Qué! No, no; ara
la terra será lluny. No m'ho recordis!

Hassen

    Y ab tot, dintre un instant...

Said, violentament duyentlo lluny del cuarto de Blanca.

     Oh! Per qué cridas?
També ets traidor al capitá? Si ella
t'hagués séntit!...

Hassen

     Senyor!

Said, ab entussiasme.

   

 Dáume las onas,
eternament alsantse entre la terra
y mon vaixell! Oh, com montanyas vingan:
mes la terra, jamay! Hassen no gosas
si no ab odi tu? Digas: no somniares
en ta vida, un sol cop, ab una ditxa
compresa .. y may sentida? No vejeres,
los ulls tancats, vagar sobre la terra,
sens forma, ni colors, mes certa, hermosa,

(Ab rudesa y energía salvatje.)

la dona qu'es per tú; qu'es teva, teva,
com teu es lo teu ser; que't la reclama
lo tirá d'aquí dins?

(Per son cor,)

 No la vejeres?
No l'has sentida may posant la boca
sobre ta orella, y dirte: jo t'estimo,
jo't tinch pietat! Qué hi fá que t'aborreixi
tot un mon corromput, ay pobre! Un día
vindré per no deixarte. Espera!... Espera!
Hassen no l'has sentit?