Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca

     Oh, pare, pare,
miréusel; no'l veyéu? Plorant!

Said, aixugantse'ls ulls d'una revolada, sabentli greu sa propia debilítat.

     Traidoras!

Blanca, ab energía.

    No us trenca'l cor?

(Per Said.)

 No, no amaguéu la cara;
vull ablanir á aqueixos homes! Miral,
Ferrán; míréulo tots. Passá la lluyta;
ab los cayguts s'esbravan sois las feras!
Qué? Hi ha tigres aquí?...

Ferran, contenintlo.

     Oncle!

Carles, com boig.

     Justicia
sobre dels dos, soldats!

Blanca, ab crit de l'anima.

     Ah!

Ferran

     Aixo es desvari.
 (Als soldats)
Quiet tothom!

Carles

     Que!...

Ferran

     A aquest home el defenso.