Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/156

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Jo't mato!

Blanca

    Ah!

Said, ha tornat á pujar y la reb en sos hrassos, privantla de caure á terra, no deixantla ja fins que ábrassats desapareixen.

      L'heu ferida á n'ella!

Blanca

     Pare!

Carles

     Filla!

Ferran, apareixent dalt de la escala, seguit de Joanot, Guillem, Roch, mariners y soldats.

    Qué heu fet!...

Said, ab desesperació.

     L'abandoneu? La prench! Es meva!
Morím plegats, ma esposa! Abrássam!

Carles, arribant al mitj de la escena seguit de tothom.

     Filla!

Said

    Al mar!

Blanca

     Al cel!
(Se llensan al mar abrassats. Carles, ha caygut al mitj de la escena de genolls.)