Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/24

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Blanca

   Jo recordo tantsols que s'acostava
aquest vaixell al nostre; groch com cera
us vegí al meu devant; la gent resolta
feu rodolar canons; per tot lluhían
armas y esguarts. Deu meu! y sempre, sempre,
lo vaixell més aprop. Qué vol, pregunto.
Los corsaris! van dirme, los corsaris!
y com morta cayguí. Perque desperto!
Al fons del mar nostre vaixell, captiva
la nostra gent ó morta!

Carles

    Y demá Blanca...
oh! demá, quin horror!

Blanca

    Donchs quin ha d'esser
nostre demá?

Carles

    De las cadenas, filla,
jo'm podré rescatar; diners me sobran,
y un vell qué val? Mes tú, pobre!... en ta cara
hi ha prou bellesa y juventut...

Blanca

    Captiva
jo pare, no viuré. Primer...

Carles

    Oh, calla,
que ofens al cel! Qué vas á dir! Tú ets bona
y Deu per nostre be fará un prodigi.
Perque'ns castigaría? Nostras terras
no hem promés á la Iglesia? Tú tancada
no has viscut sempre en un convent? Ben nena