Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/25

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



t'hi vaig portar. Quí sobre l mon més pura?
Pot ser pecat lo durte á Barcelona
á professar en lo convent del Carme
aprop de ma germana la abadessa?
No ha estat ta vocació?

Blanca

    Oh, si!

Carles

    Y que's diga
que per ells hi ha rigor! Y ha nat á Espanya
tota esta gent! Al tráurels de Valencia
fa vint anys espulsats, cóm no'ls hi obrirem
las naus en alta mar! Aquets hi eran,
los deixárem á Alger: té, avuy'ns pagan.

Blanca

   Donchs, acepta es sa mort per nostra gloria?

Carles

   Cada un que mor s'obre l'infern per rébrel,
y s'obre'l cel á qui, morint, lo mata.

Blanca

   No sé, pare, no sé... Potser m'envía
Deu esta prova per major ventura.
Quan era jo petita .. en una celda
me tancáreu de cop, tant, que passava,
sens dármen compte, de jugar ab ninas,
á servir á Jesús. Be prou las llágrimas
m'eixían estant sola; y en lo temple
que sovint me distreya! Fins á voltas
veure'm semblava á mon entorn las ninas
que ab los ulls me cridavan joganeras!...
mes sobte alsava'l front esporuguida
sentint una má ossosa en mas espatllas