Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/26

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



y'l barboteig del cor. Be encara hi veya
per los altars quelcom de aquellas ninas
mes llavors... ay, que tristas me miravan!
Los jochs vaig olvidar: ab tot, á voltas
com batre d'alas en mon cor sentía!
Desde l'hort als aucells jo prou que'ls veya
pujar al mur y empendre la volada,
y'm deya tot seguit: qué deu haverhi
mes enllá d'eix vedat que al fugir cantan?
Y al mur hi vaig pujar desde una soca:
quin goig, mon Deu!... al altra part tot eran
carrers y gent; assota meu jugavan
dos nens rossos com l'or; quanta ventura
en son riure y saltar! Mes d'una porta
una dona sortí: fills meus, que arriba
vostre pare,'ls va dir, quan ja'ls alsava
en sos brassos un home... tan feréstech
com aquestos ho son, y jo sentía
sas paraulas y besos amorosos...
y plorava com ell; perque ell plorava!
Tot aixó va passar: cosas de nena!
Ja gran, després, tantsols en la clausura
he desitjat lo goig d'aquí á la terra
Mes jo'm pregunto avuy: qué has fet oh, dona,
per ton Deu y Senyor? Si he consagrada
ma vida á n'ell, de vos es sols la gloria:
vos m'heu fet tal com soch Per aixó'm deya
que be potser que en esta nau me tinga
per probarli mon cor, y, jo us ho juro,

(Ab resolució.)

que per mí'm guanyaré lo serli esposa.

Carles

   Oh, que orgullós estich, ma dolsa Blanca,
d'haverte tret del mon! Tú vares náixer