Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Ferrán

   Oh, no: cosina, no: de amor li deya
á ta mare'l teu pare, en aquells días...
de goig...

Blanca, interrompentlo y dant un pas cap al camarot.

    Ni't vull sentir.

Ferrán

    Aquí las ánimas
han vingut pera amar.

Blanca

    A Deu.

Ferrán, aturantla.

    Sí, escolta:
á Deu, mes en sas obras.

Blanca

    No segueixis.

Ferrán

   Qué fora'l mon sinó? Qué nostra vida?
Quin be li fem á Deu tancats y en l'ombra!
No es son temple per tot? Oh, ma cosina,
lo qu'eras y ets avuy! Com t'han cambiada!

Blanca

   Es que Ferrán, al mon jo l'aborreixo
y's peca sois mirante.

Ferrán

    Per Deu, Blanca!

Blanca, no sabent qué dir.

   Es que vosaltres... es que...

Ferrán

    Parla, digas.