Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles
Pel cel, que ignorin
mon cárrech militar.
BLANCA, FERRAN, CARLES, JOANOT. Blanca á la finestra. Carles y Ferrán en altre costt parlant baix. Joanot devalla lentament; s'atura á mitja escala y parla desde ella creyent estar sol.
Joanot
(Ja van al aygua,
y de cara al orient. Jo no puch véureuho.
Sembla que'ls morts del fons del mar me cridan,
y si goso á mirar sento en ma espatlla
una má que m'empeny... y després moltas!
Tinch fret... y por!)
Blanca, aterrada per lo que ha vist á mar.
Deu meu!
Carles, anant á la finestra.
Qué hi há?
Joanot, espantat.
(Qui crida!
Qui?
Ferrán, també acudint á la finestra.
Blanca?...
Carles
Qu'es?
