Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/55

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Said

   Ah, no, n'estich ben cert: jo t'ho asseguro,
plorava y de debó.

Hassen, riu burlántsen.

    Sí, sí: ja!

Said, trayent lo cos per entre las duas cortinas y senyalantli la escala.

    Au, vésten!
Quan jo ho dich, es que ho sé.

(Al veure que vol insistir.)

 Te rompo l'ánima!

Hassen

   Ja me'n vaig!

(Tornan á tancarse las duas cortinas. Hassen va pujant la escala poch á poch.)

 (Ay, quin geni! Es insufrible.
Tot lo seu mal humor jo soch qui'l pago.
Mes, ah si no fos jo! Que poch t'ho pensas!
Jo á tots los calmo quan de tú murmuran.

(S'ajeu sobre del últim grahó.)

Me diuhen lo seu gos: y ho só ab molta honra,
qu'ell val mes que tothom.

(Mitj adormit.)

 Aquí es ma plassa:
lo gos vora son amo.)

(Queda adormit.)