Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

á estimarlos. Oh, tant que m'aborreixen
y jo, si estés en mí'ls deslliuraria!
Mes soch lo renegat; soch altre Judas:
sols qu'ell se va penjar y jo no goso!)

Carles

   Encare ets aquí, filla? Blanca?

(Blanca está distreta.)
Blanca

    Pare?

Carles

   Si hi es?

Blanca

    Quí donchs?

Carles

    Lo renegat; la vibra.

Blanca

   Ah! sí.

Carles

    Vina;'m fa horror.

(S'acostan á la finestra.)
Joanot

    (Será per odi,
será per caritat á ella y son pare
que Said ha volgut que jo'ls serveixi?
Si es per odi s'ha errat: que jo'ls hi dono
lo millor que tením. Avuy com sempre
ho ensetaren y prou. Si aixó durava
de fam se morirían!)

(Se'n va.)