Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA II


BLANCA, CARLES


Carles

    Ah! Ja es fora.
No'm puch fer á mirarlo Y que ell nos duga
lo menjar! Son crudels! Blanca, qué pensas?
Blanca, filia.

Blanca

    Ah!...'m cridéu?

Carles

    Resas?

Blanca

    No, pare; no puch resar. Estich febrosa: á voltas
fins pensaments de Santanás m'acuden!...
Comenso una pregária, y quan hi atino
mon cap quí sab hont es!... Deu meu!

Carles

    Las horas
que llargas aquí son! Aquesta calma
poch á poch me consum!

Blanca

    Ja fa nou días
que'ns prengué aquesta gent!