Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/68

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Hassen

    Y cóm voleu que gosi
demanarho á Said? Un gat se sembla
que anuncia'l mal temps.

Blanca, plorant.

    (Oh! si finava
mon pare sense véurel!)

Hassen

    (Bo! Ja hi torna:
me'n vaig. Que tant de plors!)

Blanca

    Jo us ho demano:
per vostres pares, vostres fills!

Hassen, rihent.

    Busquéulos:
soch bort y... no tinch fills. Mes per qué llágrimas
si sultana us farán?

(Tractant d'aconsolarla.)

 Totas las donas
que cassém los piratas, se las queda
qui mana en terra. Aixó es de lley. Nosaltres
tením cárrega y homes. Ell las tría:
las bonas per l'harem; las que son lletjas
las regala, ó las ven: vos sou hermosa...
Tría feta!

Blanca, fugint al camarot, esglayada.

    Oh! mon pare!

Hassen, adonantse de lo que ha fet.

    Ja la he dita!