Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/75

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Said

    (Y ella
fa bé: com no!) Crida á en Joanot.

Hassen

    Hi corro.




ESCENA VII


SAID


Qué estrany que soch! Hi ha cops que donaría,
per ser ja en terra, aquesta nau; y d'altres
voldría que ia costa sempre, sempre
nos fugís al devant sens may tenirla.
Mes qué passa en mon ser? Y aixó de l'hora
qu'ella'm volgué matar. Y cóm s'esplica
que jo la perdonés? Donchs ara sento
no haverla mort y trepitjat, per rompre
l'encís que'm lliga á aqueixa dona extranya,
que no sé qué hi ha en ella, que no es feta
com las altras ho son; que es amorosa
d'un aroma que ofega y embriaga,
y fa plorar per dintre y esborrona!

(Pausa)

Ah! que vagi al harem!
 (Pausa.)
 Mes jo podía
no portarla á son pare tant depressa.
Jo podía llavors, quin greu! al clouré
ella'ls ulls decandida, com no m veyan,