Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán, á Carles y Blanca.
L'arraix.
(S'agrupan los tres per despedirse.
Said, conmogut ferament.
(Ella
l'estima y ell també!... Si tingués ara
lo polvorí al costat ja foran cendras,
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch!)
(Revolcantse per la llitera.)
(Y quina rábia!
Quin batre de martells aquí y als polsos!)
Ferrán, á Carles y á Blanca.
Qué hi ha? Qué té aquest home?
Blanca, esglayada.
Deu, sa cara!...
Said
(Y si m'hagués errat... Si fos... Que ho diga:
jo ho vull saber! Y parlará, sí!)
(A Ferrán.)
Acóstat
Blanca
Ah!
Ferrán
Said!...
Said, rihent y suplicant rabiós.
Parla: qué li deyas; cuyta,
qué li deyas suara á aquesta dona!
Ferrán
Qué voleu?
Ferrán
(Qu'es aixó?)
