Jacme y Pere March. «Cobla equivocada feta per M. J. M. a M. P. M.» «Resposta de M. P. M. a M. J. M.»
Lorenz Mallol. I. [1] (Obra croada capcaudada). «Vers figurat fet per Ll. M: «Sobra 'l pus alt de tots los cims d' un arbre.» Lo «arbre» es «la vera crotz,» lo «auzelet» es «Ihus lo salvaire» etc. Hi ha dos tornadas. Una á la Verge Maria ab lo senyal: «Mon rich thesaur,» l' altre als set Senyors del Consistori, lo qual segons nos ensenya N' Enrich de Villena, no 's podia dir parlant del de Barcelona (que tal vegada no era establert quant fou escrita l' obra), sino del de Tolosa.
II. (Obra croada solta). «Escondit fet per Lorenz Mallol. Molt (l. Moltes) de vetz | dompna 'm sui presentatz» en lo qual se plany á una dona de que los «lauzengiers» li han dat entenent qu' ell s' havia alabat d' ésser amat d' ella y sempre repeteix: «Si-u diguí may» que li esdevinga aixó ó aixó altre, que si acudeix á cort de senyor que ningu 'l vulla escoltar, que si juga «á taulas ó á squacxs», tinga mala sort, y altres cosas molt pitjors. Lo senyal es també «Mon rich thesaur.»
Una trovadora desconeguda: te un' obra molt apassionada: «Ab lo cor trist | envirollat l' esmay» per la mort del qui anomena en la tornada: «Mon dols amich.»
Domingo Mascó valenciá, sabi en dret qu' encara l' any 1411 trobam á Barcelona com mitjanser entre los Parlaments d' eixa ciutat y de Valencia, escrigué á requesta de la Carrosa, dama del rey Joan, unas «Regles
- ↑ Las obras de Mallol, de la trovadora desconeguda y lo departiment del estiu y del ivern (que 's trova també en lo Cansoner de Saragossa) son tretas d' un quadern transcrit pel canonge Ripoll (apud Torres Amat).
