Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 

O Deu ¿a qui diré (dir?) ma langor?

 Qui-s planyerá de mon greu plant,
 Qui pendrá part de ma tristor
 Será mill tant leyal amant;
 Qui de mon xant
 Qu' en la mort xant
 Mostre semblant

 D' aver dolor.

Ausías March [1] cavaller valenciá com ell mateix amostra en dos llochs de sas obras, fill d' En Pere March que l' anomena, com havem dit, en son testament de 1413 y de N' Alihanor Ripoll, casat primer ab N' Isabel Martorell y aprés ab Na Joana Escorna. L' any 1440 habitava á Gandía, y lo 1446 acudí á las Corts de Valencia; fou senyor de Beniarjó prop de Gandía y otorgá testament l' any 1458. Jofre de Blanes ja l' havia heretat en l' any 1462. Ausías sempre ha sigut tingut per cavaller tan práctich en las armas com en las lletras: y algunas de sas obras demostran que havia anat pel mon, y encara per mar, pus usa simils trets de la marinería. N' hi ha d' escritas en «velletat,» segons ell mateix nos diu y d' estas foren certament las respostas donadas á Fenollar que arribá el seggle xvi y á la neboda del Pare San Calixto de Borja (1455-58). De ell diu Santillana: «Mossen Ausías March, el cual

  1. En lo M. S. Auzías. Fora de dos fragments no estampats y de duas correccionetas que fem, seguim l' edició de Claudi Bornat, Barcelona 1560. Comparantla ab las obras d' Auzías que porta lo Cansoner de Saragossa, se veu que no sempre son ben fidels los llibres estampats. Axis en l' obra: «Ja tots mos cants» lo 4 vers diu: «E si com fals | drut sercaré delit»; lo llibre porta: com fals dient | yo etc., sens dupte per ignorar la significació de drut Un altre cant comensa:» «Pren-m' en axí | com al petit vallet»; en lo llibre esta paraula s' ha modernisada escrivint «vaylet» (altres posan baylet erradament). Finalment posarem en paréntesis alguna variació de dit Cansoner del cant que comensa:

     Si com un rey | de tres ciutats senyor (senyor de tres ciutats)
     Que tot son temps | l'a plagut guerrejar
     Ab l' enemich (inimich) | qui dell no-s pot vantar

     May lo vencés | meyns de ser vencedor (d' esser-ne sobrats), etc.