Mossen Leonart de Sors ó Sos: cavaller de Barcelona, fill tal vegada del igualment nomenat, llochtinent en 1412 del maestre racional de la Cort real, fou protegit per Alfonso de Cardona que en 1484 se troba 'n la guerra d' Italia y que com poeta castellá es ja comprés en lo Cansoner de Constantina (tingut per de las derrerías del seggle xv).
I. Obra de bordons diversos en la qual lloa á un sabi foraster que havia fet unas trobas ahont havia parlat molt bé de la nostra terra.
Comunament | es mitgá que descobre
Lo rahonar | cascun sos fets en obre;
Per que bondat | os empeny en dir tan
Ara 'n lahor | d' aquesta nostra terra
En que nasquem, | son nodrits e poblats,
Si 'l vostre dit | reporta veritats
Nostre pensar | per creur' aço gens erra....
Lahor a Deu | e sobirana gloria
S' atribueix:
Si l' ángel bo | jamés no-ns derrencleix
Per conselar | nostra frévol memoria,
Del cel parteix
Tot bon consell | que s en la terra val,
E d' hom no ve
II. Obra no breu y de bordons molt diversos en la qual alaba á son protector Alfonso de Cardona.
Mes singular me pareu;
En vos no-s troba res leig...
Yo m' anaba deportar
De fora de la ciutat
Un matí, jorn era clar,
Passejant per la rosada
Mirant com (lo?) forment segat,
Pensa tenint ocupada,
En vos sert imaginant,
Viu endret una pujada
Home qui-m feu ressemblant
