Mare de Deu | humil Verge Maria,
Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,
Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via
Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat.
Genolls flectats | de fin cor pregaria
Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,
Genolls flectats | tots jorns reclamaria
«A XXIII de Setembre (Festa de Santa Tecla) any MCCCCLXI reté l' ánima á Deu omnipotent lo Príncep don Carles de gloriosa memoria en lo palau real de la ciutat de Barcelona.»
Fra Rocabertí (Hugo Bernat de Rocabertí), amich, com havem vist, de Torroella, fou castellá d' Amposta, comenador del Fambra, y gran creu del orde de San Joan, y en 1461 general del exércit de Joan II al qui serví també mes endevant. Fora d' un' estrampa: «Conforms desitgs, ab qualitats diversas» que te per senyal: «Mon claregant» sols li conexem una gran obra, segons dihuen, de 1522 bordons que te aquesta rúbrica: «Comensa lo Cançoner de obres enamorades (Lo Cansoner de Paris) y sagueix lo primer la Gloria d' amor de fra Rocabertí.» Després d' una introducció endressada als jóvens, segueix lo 1er cant ahont diu que-s trobá dins d' una vall d' arbres tan dolorosa que desitjá la mort. Demana l' adjutori de Apolo y de Mercuri y segueix planyentse. Se fica mes endins del bosch ahont veu un castell del qual li defen l' entrada una donsella vestida de negre drap y acompanyada de deu infants ab antorxes cantant
Una cansó de dols é plors
