4
|
Are 'n donar-me la mort,
Des que fon de mi partida
E per qui-m ve la dolor, etc
Acusar vull a quant sien
Que no-m diguen res de pler,
Car tot ço que dir porien
No val res pus que 'l voler,
Seny, saber e cor sentiren (l. sentien),
E sospirar me (l. ma) dolor etc.
TORNADA.
Amors, tots me planyerien
Si sabessen ma dolor etc.
|
II. Dansa retronxada per dos bordons.
|
Prou li fassa qui ha dit
Que no compre sens engüany
Que la roba de mal guany
Al (Als?) demés fa mal profit.
No he voler d' esmerçar
En lo que ve de mal just,
Perque 's aximpli vulgar
Torna fust d' allá hon fust [1].
A vos pendre est partit,
Al comprador es afany,
Que la roba etc.
|
En te una que comensa ab lo respós:
|
Mal, mal
Deu li do qui-m fa 'quest mal
|
y en la segona part de las coblas correspont: val, val; tal, tal; sal, sal. També te dos esparsas.
Altres poetas quasi tots dels cansoners de Paris y de Saragossa: Mossen N. Avinyó que te 'l senyal: Altas de sort; Ramon Bover de qui son aquests bordons:
Si com al sol | la estela Diana
Declara 'l jorn | espandent les tenebre;
- ↑
Aquest proverbi ó exemple está fundat sobre las dos significacions del mot
fust: 2.ª persona del plural de passat de
ésser, y nom (fusta).
