Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/108

impensadament i no sé hont la toquen, ni qui són els músics, ni de quí es la obra, ni perquè s'executa.
 Es bell anar pels camps vora un poblat, potser al caure la tarda, i que per l'aire lleument somogut us venen unes onades d'armonia, primer intermitents i vagues, després més seguides i plenes, per fi amorosament coordinades en un conjunt melòdic. Un s'ho escolta, s'hi embadaleix, i's deixa tot posseir per l'encís musical amb gran delicia. Ja es cert que desseguida li ve als llavis un: Què es això?; però en el bell fons no se'n espera ni se'n vol contesta. Què es això? llavores no es una pregunta sinó una afirmació de la vaguetat de la delícia pera aumentar-la, es la afirmació de la puresa del plaer musical, es el desitj infinit que s'anuncia i no vol ésser satisfet encare, mai encare. Ai! pobre del qui'm digui: això es la funció de la iglesia, o es el jovenet qui fa cerca-vila, o es el ball de plaça... El meu esguard se girarà, enemic sens voler jo, al qui així'm parli, perquè ell, al satisfer la meva pregunta, haurà mort en mí aquell gran desitj que no volia ésser tant satisfet. Això no passa pas amb altres obres artístiques. Una pintura, una estàtua, us plaurà més o menys per sí, però quan sabèu lo que representen, la vostra emoció artística, amb el coneixement de la correspondencia real, aumenta sense impurificar-se; i també la poesia us emociona per la seva relació amb la idea. Mes la música es un art molt misteriosa qui toca de dret a l'ànima i no's correspòn amb res més que amb el sentit de la bellesa qui l'ha creada.
 Per això plau sobre tot al sentit musical la gran puresa de Bach, qui sembla redimir l'ànima de tota contingencia, i fins quan en sos chorals canta en pa-