Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/198

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

vessar lo llindar de la vida nova, té de trobar desseguida als morts que ha conegut i estimat, i que'ls té de tornar a veure, tals com ja'ls coneixia. Per això, are'm plau imaginar que quan aquesta hora arribi, del grupo dels que m'esperin, n'ha de sortir l'Yxart, el meteix Yxart, tal i com jo'l vaig veure a la Rambla la última vegada; i que se m'ha d'acostar amb aquella rialleta, gronxant-se un xic al caminar, lo cap decantat amb indolencia, i m'ha d'empendre amb aquell fort i enrogallat: Olaa!
 La mort es una cosa tan incomprensible! I no obstant, com tota llei de la naturalesa, dèu ser una cosa tan sublimement senzilla!

vi - 1895.


___________