Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

car a cap hora del seu treball ni ocasionar despeses, s'enginyava en estudiar tot el poc temps que li restava lliure, i aprofità en gran manera dels seus estudis. Aixís començà a exercitar noblement aquella gran força de voluntat que fou ressort i segell de tota la seva vida. D'altra manera se la posà a prova amb un fet que, de vell, encare contava amb singular complacencia. Diu que en aquella seva adolescència tumultuosa era, per gran contrast, molt afectat de fondes melancolies, i que en les seves hores li plavia la soletat i la contemplació, i sovint se'n anava vora'l mar i aplanant-se boca terrosa damunt d'una roca se complavia interminablement en el mohiment i la remor de les onades. Una d'aquelles vegades fou torbat en la seva contemplació pel bullici d'uns jovenets com ell que's banyaven en la mar allà a la vora: veia còm se gaudien en l'aigua capbussant-s'hi i nedant amb jocs de tota mena i crits i rialles. I diu que començà a entrar li un gran desitj d'ésser-hi, i una recança de no poder fer com ells, perquè de nedar no'n sabia, i començà a preguntar-se quínes forces i aptituts tenien aquells minyons que ell no tingués igualment per sostenir-se a flor d'aigua; i tant se'n sentí pungit que alçantse, de sobte, irat amb sí meteix i resolt, va dir-se:—No nedas? Doncs ja nedaràs!—I despullant-se amb quatre revolades, se llençà al mar.—Desde aquell dia vaig nedar—deia. Aixís feu de sí tota la seva vida.
 I aquesta forta moralitat del seu esperit era en ell tant predominant, que tot ho abocava a sí i ho convertia en substancia pel seu exercici: tot ho transformava en fortalesa, fins les majors causes de feblesa. Això començà a veure-s ja per aquells meteixos temps de la