seva adolescencia. La seva salut, que ja de petit havia sigut sempre delicada, passà llavors per una crisis que li posà la vida en perill: el metje s'alarmà, i ell sentí còm, sortint de visitar-lo, deia a la seva mare:—No sé què'n farem d'aquest xicot; es molt flac de pit i'm temo que's quedarà pel camí de la joventut. Si pogués arrivar als trent'anys quí sab si la naturalesa li faria un tom; però, li haig de dir la veritat, no cal refiarse'n de que arrivi tant enllà.—I ell, escoltant això, sentí redreçar-se del fons dels seus disset anys una forta voluntat de viure que no'l deixà mai més en la seva llarga vida, que's posà a defensar amb la forta cura que posava en totes les coses que s'emprenia: es dir, que jo crec que visqué lo que visqué perquè volgué viure.
Mes, pel moment, refet d'aquella crisis, la seva joventut no se'n preocupà altrament; i'l temps que encare sigué a Tarragona se feu de la milícia nacional; i deia lo atraient que li era, i còm procurava ésser incorporat a totes les sortides; i lo platxeriós de les nits en el còs de guardia, alternant-hi la vigilancia i les alarmes amb les aficions literaries que se li anaven fomentant amb les discussions entre'ls companys i les lectures dels autors afavorits d'aquella joventut inquieta.
El seu pare fou desgraciat en el negoci; aquest anà minvant, i'l fill que s'havia aficionat també a les ciencies naturals, se posà de practicant en una farmàcia, fins que'l seu esperit inquiet cercant més àmbit i major activitat el portà a venir-se'n a Barcelona.
Estava llavores al voltant dels vint anys, era valent i emprenedor, tenia clara intel-ligencia, i per guanyarse la vida, dintre la seva natural dretura, tot li era
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/242
Aquesta pàgina ha estat revisada.
