noches.—I li girà esquena, i se'n anà a dormir a casa d'un amic.
Cosa semblant succehí a l'encarregar-se de regentar la càtedra d'en Piferrer. Aquest, molt avençat ja en la seva malaltia consuntiva, sense veu, molt curt de vista, feble tot ell per soportar una classe nombrosíssima i amb estudiants ja homes i de totes procedencies, defallí i anà a trobar an en Mañé i amb llàgrimes als ulls li demanà que'l substituís per algun temps; i ell, indignat per la conducta d'aquella juventut per un home del gran valer i del cor angelical que'n Piferrer era, se presentà a la classe, esvalotada amb la perspectiva de riure-s d'un substitut i digué:—Senyors, vostès han acabat amb les forces i poc menys que amb la vida d'un home tant eminent i tant bò com el titular d'aquesta càtedra: jo valc infinitament menys que ell com a saber; però en canvi'ls anuncio que tinc lo que ell no tenia: bona veu, bona vista, i bons punys. La única condició que he posat per ocupar aquest lloc, ha estat que sia jo qui faci'ls exàmens, i m'ha sigut acceptada. Per lo tant comencèm cadascú son camí: i allà'ns trobarèm.—I dominà a aquella jovenalla.
Amb tot això, i ja que la sort l'havia dut a aquella esfera d'activitat, volgué obrar-hi a conciencia: trobà temps per estudiar, se llicencià en Filosofia i Lletres, i després d'haver regentat aquella Càtedra, n'obtingué un altra en propietat, i fou secretari del meteix Institut i professor de la Escola Normal.
Mes ja abans, o sia en Abril de 1847, s'havia incorporat en Mañé a lo que havia d'ésser la obra de la seva vida. El meteix Piferrer que, per manca de salut l'havia posat en son lloc en l'Institut, per la meteixa
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/246
Aquesta pàgina ha estat revisada.
