amb gran profit tots els avenços materials que tocaven al seu art; però en Mañé era més decidit i emprenedor, i havia de vèncer tot sovint, per lo que ell creia interès del periòdic, una certa timidesa o indecisió amb que'l propietari's resistia a cada innovació o extensió que l'altre li proposava. Això originava entre ells freqüents discussions i lluites sempre amistoses, i al cap d'avall d'eficacia en be del periòdic; perquè sempre eren subordinades, de part d'en Mañé, al respecte que li feia la major experiencia i cultura especial d'en Brusi, i a la consideració de que aquest naturalment obrava amb tota la cautela del que maneja un afer propi; i per part d'en Brusi, a la bona intenció i interès pel Diari que reconeixia en son col-laborador junt amb la claretat del seu enteniment i ferm sentit pràctic. La més intensa i llarga de aquestes discussions sembla que fou aquella en la que, en efecte, se tractava de tot el pervindre del «Diari», tant en quant a la seva acció pública com a la seva sort material. Donada la situació d'Espanya, que de gaire be tot el sigle se podia dir que estava en perenne període constituient, la conseqüent ardencia de les lluites polítiques, i la intervenció cada dia major de la opinió pública en la sort de l'Estat, creia en Mañé que periòdic que no fos polític, que no prengués posició en aquella lluita, que no tractés d'influir en la opinió, era periòdic ineficaç, i a la curta o a la llarga periòdic mort; per lo tant aconsellà an en Brusi que convertís en polític el Diari que llavores era no més que «de avisos y noticias» com estampava cada dia per subtítol, contenint ademés seccions literaries i de varietats.
En Brusi, poc aficionat a la política activa, i repug-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/251
Aquesta pàgina ha estat revisada.
