insisteix quasi exclusivament—i això's lliga amb el seu intent de treure rahó d'ésser al carlisme—en la qüestió religiosa, i quelcòm en la del dret electoral. En el intent de nova constitució, en Mañé combat la tol-lerancia de cultes i'l sufragi universal. Jo no sé si en això es perfectament fidel als seus antics amors de catòlic- lliberal dels Congressos de Malines, i als seus entussiasmes pel modern catolicisme europèu d'aquell entranyable amic que li fou el comte de Montalembert i tota la plèyade de «la Iglesia lliura dins l'Estat lliure»; jo no sé si tan sols en aquells temps ja llunyans l'esperit llavors més àgil i refinat, però sempre ibèric en el fons, d'en Mañé, s'adherí del tot an aquelles il-lusions generoses; però lo cert es que are, al cap de dèu anys, i pot-ser perquè ell ja'n té més de cinquanta, i pot-ser perquè ha passat per les amargures de la revolució, i pot-ser també principalment per la seva preocupació d'atraure a la monarquia de Don Alfonso XII la major sustancia de la opinió carlina, en Mañé se posa resolt campió de la unitat catòlica contra la llibertat de cultes, i en això esmerça tota la força de la seva dialèctica, i tota la seva tàctica, que li es tan propia, de retreure textes i actituts de l'adversari per mostrar-lo caigut en inconseqüència; i aixís acaba prematurament en el tò de combat i negació, a que'l seu esperit propendeix irresistiblement, aquelles Cartes Provinciales tan ben començades.
Aquesta primera campanya, que resta ineficaç per la direcció política inicial de la restauració, porta'l primer desengany an en Mañé—que tants n'ha sofert ja en la política espanyola--en la aurora d'aquesta restauració que fou la seva il-lusió més gran, i ja gaire bé
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/277
Aquesta pàgina ha estat revisada.
