sigles ha aquelles provincies un benestar, una prosperitat, una bona administració superior a totes les altres d'Espanya, i que are's tracta de fer desapareixer per innoble esperit de venjança o d'enveja, o per un pruhit d'unitat i de centralisació que contradiu de plè aquells principis conservadors i la vida natural dels pobles, sempre més respectable que l'ideal jacobí d'una igualtat superficial.
Aquesta campanya logra un gran èxit en tots els elements genuinament conservadors o de sentit regionalista de tota Espanya, i val an en Mañé moltes enhorabones i adhesions, especialment de part de les provincies interessades que li otorguen el títol en elles de suprema consideració, el de Padre de Provincia; i quan més endavant fa un viatje per aquell país dels seus amors, inspirant-hi el seu llibre apologètic del meteix El Oasis, es acullit arrèu trionfalment com a gran campió de la causa vascongada.
Però per la política de la restauració aquesta campanya resulta tant ineficaç com la de las Cartas Provinciales; perquè aquell any 1876 es votada i promulgada la nova constitució que, en el seu article II, consigna lo que en Mañé diu «tolerancia de cultos según el gobierno, libertad de cultos según la opinión conservadora»; i al cap de dos mesos la abolició dels «fueros» de las provincias vascongadas.
Aixís se marceix aquella florida d'il-lusions polítiques que la restauració havia fet brollar en l'ànima d'en Mañé, pot ser la més poderosa, i pot dir-se que es la última. Desde llavores ell es un desenganyat de la política; més que mai restarà fóra dels partits; perquè ja al constituir-se'l cercle anomenat conservador-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/279
Aquesta pàgina ha estat revisada.
