Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/281

tica lliberal. Aquesta obra es el desfogament de tota la fel d'en Mañé: es el seu enterrament de la revolució.
 Llavores es quan se tanca a casa seva amb els seus principis, els seus desenganys més recents, els seus llibres, els seus fills i aviat amb la seva segona muller Donya Maria Vives i Mendoza, filla de la famosa poetisa Maria Mendoza de Vives, en la que posa tota la tendresa de la tardania del seu cor; mes en això també es malhaurat, perquè ans dels quatre anys de casada li mor la nova esposa, deixant-lo en el dol d'una segona i més irreparable viudesa.
 També han mort per aquells anys alguns dels seus amics de joventut i companys d'acció: en Coll i Vehí, en Reinals i Rabassa, i ans que ells, ja en temps de la revolució, Don Xavier Llorens, al qui en Mañé estimava molt com amic i venerava com a mestre; an ell se deia deutor de lo més sòlit dels seus principis; an ell consultava tota qüestió que hagués de tractar fonamentalment, i la d'ell i la d'en Piferrer eren les dues figures que més sovint i més amorosament evocava en les hores dels melancòlics recorts que temperen la amargor de la vellesa. Després havia mort també Don Antòn Brusi, al qui la restauració acabava de fer Marquès de Casa Brusi: aquesta mort de l'home que havia encaminat la joventut i'l talent d'en Mañé a la seva acció definitiva, acabà de contristar-lo i de fer-li sentir l'isolament amb que s'anuncia la vellesa. Era la desfilada de tota la seva generació, i pot ser també la del modo de pensar de tota una època.
 Però en Mañé tampoc era home de deixar-se devorar per la seva raelancolia, i la venç, com sempre, amb la seva força de voluntat aplicada a una tasca. I aquesta