Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ció, la idea redemptora commou al mon en guerra, amb sos confessors, i sos màrtirs i la seva iglesia a la fi trionfant i renovadora, si es que la idea duia de son origen tanta virtut?
 Tot això podrieu dir-me i jo no us ho negaria pas; ans al contrari, us ho abonaria amb una comparació. Perquè tinc molt amor a les comparacions: trobo que si s'encerten duen molta claretat al món, perque són com vesllums de la profonda identitat de totes les coses, i amb les unes explica les altres, fins les que semblen més diferentes. Doncs deixèu-me are dir-vos aquesta:
 Quan volèu encendre un bon foc en la llar vos calen teies, no es veritat? I què són les teies? Són el tronc gros que s'ha fet petit per cremar mellor: es el pas del pensador a l'apòstol, es el fer-se multitut per encendre a la multitut, per encendre la brossa i llenya menuda que cal per inflamar els troncs més groixuts que fan el foc poderós i de durada. Si hi posessiu no més troncs grossos no se us encendrien, i la llumeneta que hi acostessiu en fóra ofegada o be's consumiria en va. Si la apliquesseu a brossa i fullaraca sola, la flama s'alçaria impetuosa i brillant però's passaria dessegui-da, i la llar restaria aviat sense gens de foc. Però si la pira es complerta i ben graduada, la teia inflama la brossa i fullaraca, i la flamarada pren en els tions més groixuts, i teniu la llar encesa i calor per bona estona. I, d'hont procedia la teia? Del pi ben groixut: no més ell té les fibres ben rehinoses i cremadisses; però apretades en sa gruixaria, la llumeneta no hauria prés en elles: els ha calgut fer-se teies, fer-se primes com els branquillons per encendre-s i encendre; els ha calgut