Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/224

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que tot ho aguanta? I tothom hi acudí llavores, i, «perque tothom hi acudí», Catalunya triomfà; no perquè la idea ni'l sentiment fossin més justos que aquest vostre. Doncs, per què no acudeixen are?
 Jo us ho diré, Cambó: perque sou vos el que heu donat la veu. I aquest rezel que tenim de que vos poguèu arribar a ministre amb el concurs de tots els catalans, fa que'ls catalans renuncièm de bona gana a tot lo bò que pogués pervenir-nos amb tal que vos no arribèu a ministre. Som aixís nosaltres. Per això el vostre crit de salvació ens deixa frets i no anèm depressa a acudir-vos entorn. I si, amb tot, algun dia arribessiu a ministre sense'l concurs nostre, sempre podriem dir que us heu venut, i aixís us incapacitariem pera fer res de bò per Catalunya, deixant-vos en el banc blau sol amb la vostra cartera i els companys de cartera, com un de tants ambiciosos que hi arriben sols per arribar-hi, i s'hi destrueixen el prestigi que tinguin. I llavores nosaltres podriem dir:—Ho veièu a lo que anava? Què ha fet per Catalunya? Era un ambiciós. No's pot creure en cap home.—I ens ficariem a casa, contents d'haver-ne extès un altre en la plaça pública...
 I era l'únic que teniem! Perque Catalunya, ja ho sabèm, no n'es rica d'homes amb aptitut política plena. Vos ne retrauràn molts que valen més que vos, l'un com a sabi, l'altre com a fort, l'altre com a fí, l'altre com a orador, l'altre com a home de sa casa... però: —Com a polític, en Cambó, conformes; solament que té un defecte: que vol arribar a governar.—Grossa tara pera un polític!
 Al menys n'hi hagués un altre, un sol, pera arrebassar-vos de les mans aquesta bandera que heu alçat,