Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/231

heu tornat, amb la persecució, la antiga dignitat, i a la nostra paraula la eficàcia amb la vostra blasfemia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s'ha vessat en la lluita. Que es extrany! El foc ha construit, la blasfemia ha purificat, l'odi al Christ ha reinstaurat al Christ en sa casa... Anèu-hi entrant, anèu-hi entrant, aquí el trobarèu com encare no'l coneixieu, com Ell es en vida i veritat, com Ell vol esser conegut per tots, i sobre tot per vosaltres...»
 Quant astorada, eh?, s'hauria quedat la gent, quant muda i boca-badada, si'l capellà s'hagués girat sobtadament dient-los aquestes o semblants paraules! I jo estic en que les digué, o que tals paraules estaven en els aires d'aquella iglesia cremada; perquè jo les vaig sentir, no sé còm, però sí sé que'm retrunyien per dintre, que m'aixordaven. Aixís, quan en el moment august, el sacerdot alçà davant la gent la Hostia i el Càlzer, el Christ se'm feu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oit una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oit Missa. No ho sabèm, no ho sabèm lo que es això: i potser la major part dels cristians ens n'anèm d'aquest mòn sense haver conegut encare al Christ. Ja es prou que aquesta gent ens l'hagi hagut de donar a conèixer are de tal manera.
 Sí, are ho veig, la Iglesia en viu de la persecució, perquè nasqué consubstancial amb ella; i el seu major perill està en la pau. Per això cobra força del poble, al perseguir-la quan la veu triomfant. Perque'l Christ ho digué als seus deixeples que sempre foren perseguits: aixís es que quan no són perseguits pels poders d'au-