Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/233

què os serveix a vosaltres la llum, si os heu tornat cegos? Mes ells tenen els ulls tan oberts, que'l rajolí de sol de justicia que's filtra per la seva tenebra abasta a il-luminar-los la vida i la mort d'una manera que ja no es pera'ls vostres ulls. Ells són el caos que vol brillar a la llum; mes a vosaltres la llum que us toca ja es en và, i mor en vosaltres meteixos, perque heu perdut la transparencia i el brill i no podèu retornar-la. Si avui el Christ tornés a començar en la terra, jo'm penso que els qui se'n hi anirien darrera foren més aviat ells que no pas vosaltres!
 Mes are ells no veuen el Christ i van contra la seva Iglesia: es dir, contra la vostra. Per què? Perque entre vosaltres no hi estàn be; perque hi troben massa pau, massa ordenació, massa acabament. I el seu cor, atormentat per la ignorancia, per la pobresa, per la impotencia del seu desitj, no vol pau, que vol guerra; no vol ordre, que vol desordre; no vol acabament, sinó començament i novetat. Per això, a la seva manera, s'han fet un altra iglesia. Com que veuen la Iglesia del Christ, ocupada per la pau, ordenada, acabada, n'hi aixequen davant un altra sense Christ, caòtica, perseguida, plena de torment i inquietut, però també d'esperança. Aquesta es la seva, es la bona per ells, la que s'ajusta a la seva fè inquieta, i per això, viva. La fè s'adorm en la quietut, i a la fí mor. Per això Sant Pau digué que de la fè, la esperança i la caritat, la major era la caritat; i l'últim i major manament de Jesús fou el del amor: perquè l'amor no pot estar quiet, i aixís sols ell pot mantenir despertes i vives totes les demés virtuts que, sense l'amor, es com si no fossin.