Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/244

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nostre esperit, que es a lo que anavem, el rebaixa llastimosament, i la nostra paraula, que voliem purificar, s'espesseix amb humors tristos.
 Però abans de separar-nos mirèm ben be allà hont som, per si un dia'ns dolia i volguéssim retrobàrnos-hi. Senyali cada hu ben be la emprempta de son peu en la terra que trepitja: quedi ben senyalat el trist punt del separar-nos, i fent-nos un xic enllà mirèm-lo i considerèm si'ns convé tant descompartir-nos.
 Veusaquí un que se'n va per amor a la blasfemia. Trist amor! Mes, en fi, per quina blastemia't frisses? Pel «me c. en D.» del carreter quan el cavall ensopega, i del burgès que parla com aquest carreter? Doncs, ves-te'n, que tu no pots treballar amb nosaltres. Per la blasfemia de l'home massa desesperat o del filosop massa reflexiu, quan cerquen més a Deu com més el reneguen? Doncs, no te'n vagis; nosaltres, en aquest lloc, sols anèm contra la blasfemia que es paraula baixa, que, per lo demés, cadascú donarà son compte.
 Un altre que se'n va per l'amor de la virilitat del llenguatge. Si tu no creus que la major virilitat sia en la noblesa, valdrà més que te'n vagis, perque no podriem pas entendre'ns; però si es que't pensaves que voliem ramollir la nostra llengua fins tornar-la incapaç de passió, vina i abracèm-nos, que ningú com nosaltres n'estima la energia; no més que la volèm més noble.
 I tots aquests que marxen per amor a la llibertat? Ah, vulga Deu que no haguèu de veure un dia una policia forastera ficàr-se'ns a casa, com els nortamericans a la Habana, pera forçar-nos a la netedat, mofant