la nostra llengua i bandejant-la com indigna d'un poble lliure. Ells podrien fer-ho; nosaltres mai hem de demanar semblants intervencions d'autoritats que no poguèm dir nostres. Contra la paraula no volèm més arma que la paraula, ni invoquèm altra autoritat que aquell albir de be que, trucant a cada cor de català, sabèm que una hora o altra ha de respondre.
Doncs, per què us en anèu? Doncs, què pensaveu? Que la Lliga del Bon Mot era un cassinet de la dreta o de la esquerra pera murmurar dels de davant i enviar paperets a l'alcalde? No! Alcèu-se de peu dret: es Catalunya! Es Catalunya en acció del seu verb.
Aquí no hi ha juntes, ni reglaments, ni domicili, ni paper timbrat, ni representacions que hi valguin: tots hi som, cadascú a casa seva, i tots plegats al carrer: tots la representèm a tota, i ningú representa a un sol dels seus confrares. Vagi aquest a la iglesia, i l'altre a la logia, i l'altre al club i l'altre a la romeria: si allí pugna pel bon parlar, en allò es nostre, i en lo demés serà de qui'l vulga.
La Lliga del Bon Mot es sols un nom pera enardirnos més en l'amor que ja tinguessim a la nostra llengua, i per fer-la mellor a la mida de tota nostra esperança. Es perque'ns sentim més junts i, per tant, més forts en la lluita catalana per la altura humana.
Que cadascú hi treballi com Deu li dongui a entendre i amb tota llibertat; mes demanèm nos de tant en tant consell i ajuda, sense rezelar-se l'un de lo que l'altre faci. Un crit d'alerta vagi pels aires confortant-nos amb el saber que no estèm sols i que la obra avença. I sia això tota la Lliga: jo no'n conec altra.
Jo meteix, are aquí la estic fent; altre la faci en
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/245
Aquesta pàgina ha estat revisada.
