Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/255

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de modo que algunes d'elles, ben segur que, de no haver sigut per vostè tant aviat aplegades (talment semblen modernes per les coses que termejen) haurien mort oblidades justament, o sigut purificades pel gust de les generacions.
 Mes, les tares que d'aquestes causes provenen, còm desapareixen foses en la llum que llencen sempre els llabis del poble quan canta!

«Jovenet, no'm llenceu tant
que algú o altre'm plegarà;
les gotes del cel quan cauen
totes saben ahont anar.»


 Què ho fà que això no hi ha cap poeta de nom que sia capaç de dir-ho? Per mí ho fa que li manca la gracia; i en això està tot.
 Lo meteix que allò altre de:

«Si la criatura es guapa,
donzella, no us admirèu,
que sa mare s'està al llit
com una Mare de Deu.»


 Quína meravellosa força d'evocació! Be ni ha de llum, de vida en aquestes poques paraules! La dòna que les deia, quan les deia, era més sabia que Plató.
 I aquella de:

«Totes les gracies del mon,

donzella, Deu vos ha dat: