Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/282

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la entonació que'l vers imposa en aquest cas, se mou amb una soltura i una gracia, que difícilment trobaria en treballs més pensats i de més pretensions.
 La prosa i els versos d'en Ribera seràn doncs, com he dit, una bona iniciació en la literatura catalana, que'l jove autor ve a enriquir doblement en aquest sentit.
 Però més la ve a enriquir encare amb les traduccions que'ns dóna dels poetes portuguesos desde Camões fins a Guerra Junqueiro. Oh! benvinguda sia aquesta sèria i dolça ànima portuguesa a la nostra llengua! Lo que'ns dóna de Camões, encare que no sia res de la seva gran obra, porta, emprò, el segell de la època i de la grandesa del poeta: es quasi un madrigal, i fins un xic conceptuós, com del sigle xvi, però ja s'hi sent, ja, la passió de l'Amant de Caterina d'Atayde. A l'altre cap de l'enfilall s'hi troba la famosa «Oració al pa» d'en Guerra Junqueiro, una de les grans inspiracions del nostre temps, plena d'unció vital, d'expressió ferma, un xic aixuta, que, amb lo viva que es, resulta ben solemne. I entre mitj, quína riquesa de noms il-lustres i de belles inspiracions! quína frescor i elegancia en Castilho, quína fortalesa de caient popular en Almeida Garrett, quín bell romanticisme el de Herculano, quín sentimentalisme amb reflexes goethians el de João de Deus, quína forta i clàssica exquisitat la d'Eugeni de Castro, quína plasticitat la d'en Guillem Braga, quína delicadesa i quína melancolia i quína gracia en Alfred de Cunha i en el comte de Monsaraz i en João de Càmara i en el comte de Sabugosa i en Lòpes de Mendonça i en tots els altres, que tots plegats ens revelen la riquesa de la poesia