Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/308

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

diguèm-ho així: i en Morera es, en efecte, un orador, i jo no sé còm no ha sigut posat per tal en el lloc que mellor convindria a la gloria d'ell i al be de la patria; però deixèm ho estar are això i reconeguèm còm aquella calitat de la seva expressió viva i prompta, se transforma, amb la lenta i misteriosa incubació poètica, en aquests versos pulcres de dicció i brillants de sentit que amb tant bona inspiració ell meteix ha titulat: Hores lluminoses.


 Pot dir-se que la que va en cap d'elles les comprèn totes i justifica llur titol general, i les sintetisa amb excel-lencia; i que totes després deriven d'ella; i com que ademés no es el meu fet,—ni dèu esser-ho de cap pròleg de poesia,—l'anàlisi de cada inspiració i de cada forma, perque això repugna el fer-ho i perjudica el llegir-ho; i com que, per altra part, tampoc me sé estar de dir la gran impressió que'm feu aquest Rellotje de sol, que al girar full trobarèu desseguida, deixèu-me detenir un moment no mès al davant d'ell, i ponderar-lo, que serà com donar-vos una flaira anticipada de tot el llibre.
 N'es tan feliç la inspiració, tan bell l'assumpte, que haig de confessar que al dir-me'n l'autor no més el titol, me va fer enveja. Fou un moment: que desseguida entenguí que a cada hu li es donat lo que li cal, i lo que millor pot fer, i ningú més com ell en aquella hora. Doncs aquest Rellotje de sol,—ja ho veurèu,— es el símbol de la Poesia. Podria dur per lema aquelles