Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/65

dit que potser el Rei hi passaria a la tarda anant al Tibidabo.
 Es bonica aquesta docilitat del poble a la seducció de la festa: de tot fa festa el poble. Certament que n'hem vistes de molt més grosses, quan el poble s'ha engrescat a ornar carrers i a aixecar famosos bastiments triomfals amb força gallarets i gran lluminaria, i musiques per tot, i festes a cada barri, i tothom al carrer a veure meravelles... No, no: are, res d'això. Ni per qué? El Rei que'ns ha vingut a veure no es pas objecte d'un gran entusiasme; no es pas cap conqueridor, ni cap pare del poble, ni son nom ni les tradicions dels seus avis diuen gran cosa a Catalunya... Es el Rei de Madrid, com diu devegades el nostre poble; però es el Rei d'Espanya, i te disset anys, i es la primera vegada que ve aquí i quí sab lo que se'n temia, i... vaja, al cap d'avall es el Rei. I el poble ha pres la mida justa de lo que cal fer; i en aquest barri extrem, la gent, aixís que s'ha llevat, ha posat domassos als balcons, no més perque'l Rei potser hi passarà a la tarde. En aquesta finesa del poble hi trobo una discreció, una gracia...
 El Rei hi ha passat, a la tarde, en un remolí de festa de la gentada del barri. I vetaquí que'ls cavalls del carruatje reial han fet mal a una criatura, i vetaquí que'l Rei ha baixat, i ha pres la criatura a braços i l'ha entrada en una botiga, una taverna que hi havia allà davant, i ha mirat si la criatura s'havia fet gaire mal, i ha fet avisar al seu metje, i ha pres l'adreça dels pares, etz., etz. I desseguida la llegenda ha florit: «Vetaquí que an aquell taverner, el dia abans, algú va dir-li:—Que no vas a veure'l Rei?—i ell va respon-