Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

gionalista ha sigut un cassino polític. Aquella excomunicà als que posaren fè en la evolució del catalanisme dintre de les formes actuals de l'Estat espanyol, i més especialment en el programa del general Polavieja; aquesta, segons el parer de molts, avui per avui, ha d'expulsar del partit als quins no s'han atingut a la conducta determinada pel seu directori en la ocasió de la vinguda del Rei i semblen decantar-se a donar força an en Maura.
 Però posem-nos les mans al pit: la heterodoxia polaviejista, amb el nombre i qualitat de la gent que incorporà a la corrent política catalana, amb els organismes de lluita que creà, poderosos en la prempsa i en les urnes, amb la aparició que provocà d'aquell gran acumulador de simpaties que's digué doctor Robert, i amb tots els èxits sorollosos que se'n seguiren, feu minvar o feu créixer la força del catalanisme? D'en Polavieja i dels intents que portés amb la seva política, qui se'n recorda? Però del catalanisme escampat amb ocasió d'ella jo crec que tothom se'n recorda prou més que abans.
 Doncs, be: quin perill veièu are en que uns socis de la Lliga Regionalista se decantin més ençà o més enllà d'en Maura, si això ha de portar un nou increment a la nostra causa? En Maura passarà, però la conciencia amorosa que en un poble's desvetlla de la propia personalitat no passa: se nodreix de tots els fets, de totes les idees, de tots els homes que en un moment pugan convenir al seu desenrotllament, assimila lo que'n pot assimilar, llença lo inassimilable; i quan aquells fets, homes o idees, ja no són més que un record, si ho són encare, la causa del poble, cada dia