Avui cada una ha trobat aquí son acumulador, son hèroe: el President i l'anarquista. Avui domina'l crit de la gent d'ordre reaccionant al cop rebut per son ídol; demà dominarà'l crit de la gent del desordre clamant misericordia pera'l seu màrtir; mentres s'alcen altars en la llum pera la glorificació de l'un, altres comencen a alçar-se en l'ombra, hont s'hi veurà l'altre sant quan la llum hi toqui.
Avui he sentit un bon burgès, incapaç de matar una mosca, parlar en termes terribles d'un gran extermini a realisar, d'unes grans garrotades de cego a donar pel braç dictatorial d'en Maura. Avui he sentit a una bona dòna del poble, parlant del frustrat assassinat, exclamar amb tò sincerament piadós.—Pobret! Ja que aixís com aixís ha de morir, al menos hagués pogut acabar de matar a l'altre!—
El burgès i la dòna creuen abdós, de bona fè, en un desafio legal pendent en les societats humanes, i cadascú sent quin es son campió, i l'absol per endavant de qualsevulga enormitat.
Al cap de dos mil anys que'l Fill de Deu vingué al món a predicar l'amor entre'ls homes, encare estèm aixís. Oh! Primavera d'amor, bé ets lenta en florir! Oh! Humanitat, que es llarga encare la teva tasca!
Dia 13
La tempestat fa'l seu curs. El «tot Barcelona» de l'ordre s'ha alçat en pes, manifestant pels carrers la seva adhesió an en Maura: el pressentiment que ja hi havia en las classes conservadores de que aquest era l'home de govern que havia de treure a Espanya de la disfreça d'anarquia en que viu, s'ha fet certesa a la
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat validada.
