Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Zeus se'n compadia, i en paga del fill donava-li ràpids
corsers deis que menen només els eterns. Al dá’ls-hi, li deia,
per ordre de Zeus, el seu missatge Argifont, que aquell fill
seria immortal i exempt de vellesa i igual an els déus.
Oint el missatge de Zeus, ja Tros no va plorar més,
sinó que, al contrari, ne fou tot joiós; i els cavalls menava
de peus tan lleugers com el torb. Aixís també Eos,
la del trono d'or, se'n duia a Titon, de vostra nissaga,
igualment semblant an els déus: per ell demanava
a Zeus nuvolós la immortalitat; i aquest consentí,
complint-li el desig; mes ai! que l'augusta Eos, sense seny,
no curà demanar-li igualment joventut perpètua
per Titon, lliurant-lo del mal de vellesa. I aixís, mentre encara
gaudí de l'amable joventut, amb Eos, festejat vivia
allà al confí de la terra, a la vora del corrent Oceà.
Mes quan els primers cabells blancs argentaren la testa formosa
de tan noble raça, i la barba en fou blanca, ella. Eos augusta,
s'apartà de son llit; pro nodria'l dins el palau amb forment
i ambrosia, i dava-li bellíssims vestits. Mes, quan l'odiosa
vellesa arribava, i ell ja no podia tenir-se ni moure's.
Eos va pensar que millor seria posar-lo en el tàlem
nuvial i tancar-ne les portes lluentes. D'allí la veu seva
flueix sense fi, mes ja sense força: no és res de lo que era
quan tenia àgil son cos. No et voldria jo tal que visquesses
aixís tots els dies sense morir mai. Ah! Si pogués ésser
que sempre visquesses com ets, bell de rostre i cos, mon marit,
jo mai me doldria en mon cor. Pro això és impossible!
Ben tost la penosa i funesta vellesa, pels déus odiada,
caurà damunt teu sense pietat; i això serà causa
de que tots els dies els déus immortals se riguen de mi:
ells, que abans temien mos fets, mes paraules, perquè jo els junyia
amb dones mortals, i a tots els havia sotmès mon voler!
Ara ja ma boca no podrà retreure'ls tals fets, malaurada!
He mancat greument. No hi ha mots per dir-ho: he perdut el seny.
He jagut al llit d'un home mortal, i ara en ma cintura hi porto

[un infant

que serà, quan surti a la llum del sol, criat per les nimfes de sines

[pregones