Ares poderós, que fas cruixi els carros, portes d'or el casc
i tens cor per tot; duus un gran escut, salves les ciutats,
vas cobert d'aram, tens el braç forçut, i no et canses mai;
llança poderosa, mur olímpic, pare de Nica sortosa
en les guerres, ajuda de Temis, terror dels rebels, capità
dels justos i ceptre de la valentia: tu fas rodâ en l'èter
ton disc inflamat en mig dels set astres, més enllà de l'òrbita
tercera, on te porten tos cavalls de foc. Escolta'm, auxili
dels mortals: tu dónes jovenesa ardida; suau esplendint
al cel, ens infons la força guerrera: doncs fes que jo puga
llançar de mon cap la vil covardia, i ensems contenir
la fúria enganyosa que llança als horribles combats. Benaurat!
sols la veritable valentia dóna'm per restar en les justes
lleis inviolades de la pau, i lluny de la lluita ardenta
on regnen les Ceres violentes, fent-nos enemics.
