Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

aquest combat. Tu dóna'm la victòria. —
Així deia, i no en va, que el déu donava-li
carro d'or amb alats corsers mai lassos.

IV

I dominà la força d'Enomaus
i a la filla en son llit; d'on va donar-li
ella sis fills, que tots regiren pobles
amb gran virtut. I encara,
en son repòs magnífic
a vora de l'Alfeu,
se l'honra amb sacrificis,
i gent d'arreu del món van a sa tomba.
Així la glòria de la festa olímpica
daura amb son brill la gesta al lluny de Pèlops,
ja sia en córre' amb peus lleugers la lluita,
ja en la força del cos; i al qui la guanya
tota la vida se li torna dolça.

El bé suprem, per l'home, és el durable:
així corono de corona eqüestre
la testa de Hieró amb un cant eòlic;
i certament no escau a cap més home
dels que avui viuen, com an ell, l'airosa
vestidura gloriosa
dels meus himnes triomfals,
perquè poder i gràcia
són en ell. O Hieró! que els déus te valguen
ben generosament en tota empresa,

i així puguen obrir-se bones vies
als meus cants, com aquesta, i més encara,
que jo m'hi llençaré en carro que voli