Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Fuig d’aquí! — arri allí! — cuca de vri!

Ton. (Agafant-se amb l'escombra.) Fuig, bot roí!

Guida. Fuig, bot roí!

Ton. Fuig lluny d’aquí!

Guida. Fuig lluny d’aquí!

Ton. Tu t’arrossegues!

Guida. Tu, que em mossegues!

Ton. Tu empantanegues!

Guida. Tu, que m'ofegues!

Ton. Tu, que ensopegues!

Guida. Tu, que em rosegues!

Ton. Tu mous les bregues!

Guida. Tu, que em masegues!

Tots dos. Fuig, bot! fuig, bot! — fuig, bot roí!

 Arri, tu, murri! — tu, barres de botxí!
Fuig d’aquí! — arri allí! — cuca de vri!

(Gestos de treure a fora.)

Guida. Ja està… El bot ja no ens fa cap nosa;
i, ara, a l’orella et diré una cosa.

Ton. Una cosa! És, doncs, quelcom de bo?

Guida. Escolta, escolta bé… És lo milló.

 Aguaita el tupí: veus com hi ha llet?
Avui la veïna present n'ha fet.
La mare ho cou;
i ara, quan torni,

crec que durà un plat d'arròs amb ou.

Ton. (Engrescat.) Ou i arròs!

 (Se posa a ballar al voltant de la cambra.)
Visca, visca l’ou amb arròs!
L’arròs… diu que fa el ventre gros!
(Mirant dins del tupí.)
Que espessa és la nata que fa!
Tastem-la! Ai, filla! (Hi fica els dits.)

Quina dolçor! Natilla!

Guida. Com! Toni! Goses? Ai, llaminè!