Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ton. Em feia…

Mare. (Entra, deslliga el paner, i el deixa a terra.)

 Calla!… No vull sentir més cridòria!
Vaja un fer feina!… Crida que crida,
salta que salta com qui va a fira!
I jo i el pare, de nit i dia,
tresca que tresca, arria que arria.
(Dóna una catxeta al Ton.)
Té tu… Vejam que heu fet, tot plegat! (Se gira.)
Com, Guida? Només has fet un girat?
I tu, a fe que has anat de pressa!
Tant temps!… Au! digues què has fet, bona

[peça?

 Per res no sou bons! Això em desespera!
Teniu!… Vejam, d’aquesta manera!
(Corrent-los darrera, toca l'olla de la llet que
hi ha damunt de la taula, que cau a terra i
es fa trossos.)
Verge! Ara l’he feta ben bona! (Plora.)
Sense sopa… a fer nona!
(Se mira les faldilles brutes de llet. El Ton
no es pot aguantar el riure d'amagat.)
Com? Ximple! Ara te’n rius? Ah!
Prou que ton pare vindrà!
(Corre amb el bastó darrera el Ton, que fuig
cap a fora. Amb una revolada, despenja el
cistell de la paret i el Posa a les mans de la
Guida.)
Au! Vés cap al bosc!…
Porta maduixes: m’has sentit?
Si no el dueu ple abans de les set,
d’un bon revés us encasto a la paret!
(Els nois corren cap al bosc. La mare s'asseu
prop la taula, extenuada.)

Mireu… olla i llet, malaguanyades!