Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/165

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Tra-la-la-là! tra-la-la-lá!
 Set i fam són bons cuines!
 (Deixa el cabás a terra.)
 La fam fa coure al punt més just
 allò que a un hom li ve de gust:
 venir de gust no em deixa ple
 si dins de l'olla no hi ha re.
 Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
 L'aiguardent és un gran qué!
 (Mig ballant, va a la Mare i li fa un petó
 ben fort.)
 Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
 Ei! mestressa! vinc de ple!

Mare. (Fregant-se els ulls.)

 Ai, ai! qui em to… qui em toca…
a casa aquí!… i… tralaraleja

i tem treu el dormí?

Pare. (Parlant enfarfegat.)

 U… ui! Un gos rabiós
que tinc en el cos
lladrava així:
t’ho dic, creu-me a mi!
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
que es la fam un gos mastí,
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!

que mossega, creu-me a mi!

Mare. Ja, ja. — El gos rabiós

 està ple de vi;
per’xò lladra tant:

t'ho dic, creu-me a mi!

Pare. Sí, sí!… avui fa un temps preciós.

 No t’ho sembla aixís, bufona?

(Vol fer-li un petó.)

Mare. (El rebutja.)
Au, fuig! Me sembla molt fastigós