Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Balla, balla, balla, amb un dit, dit, dit!
 (Alça damunt del seu cap la corona
 d’englantines i se la mira per tots costats.)

Ton. (Surt balancejant alegrement la cistella.)

 Oidà! que jo ja tinc la cistella plena!

Traurem la mare de tanta pena.

Guida (Alçant-se.) Ja tinc la corona feta: veus?

 Hermosa m’ha sortit com mai.

(La vol posar al cap del Ton.)

Ton. (Apartant-se esquerp.)

 No li escau portà això a un minyó.
Pro a una noia sí, sí senyô! (L'hi Posa.)
Guideta!… ai! filla!… que ets d’allòs!

Sembles la gentil reina del bosc!

Guida Semblo la gentil reina del bosc!
 Doncs ara do'm per ceptre el pom de flós.

Ton. (Li dóna el ram.)

 Reina del bosc… amb ceptre reial…
teniu les maduixes… Menjar’n… això no val!

(Li dóna el cistell ple de maduixes a l'altra

mà, i s'agenolla davant d'ella. En aquest

moment se sent cantar de lluny un cucut.)

Ton. (Assenyalant cap al cucut.)
 Cucut! Cucut! Bec eixut!

Guida. (Escarnint.) Cucut! Cucut! Bec golut!

 (Pren una maduixa del cistell i la fica a la

boca del Ton, que se l'empassa xuclant.)

Ton. (Alçant-se d’un salt.)

 He! he! Jo també en sé! Ja ho veuràs!
(Pren unes quantes maduixes i les tira a la
boca d'ella.)
Farem igual que fa el cucut
quan sent que el bec és massa eixut!
(Comença a fer-se fosc.)

(Torna a pendre'n.) Cucut! Bec eixut!