Aquesta pàgina ha estat revisada.
Guida. (Esparverada.)
Déu meu! Què dius? No hi ha camí?
Déu meu! Què dius? No hi ha camí?
Ton. (Aixeribint-se.)
I que ets poruga! i ai, Senyor!
Guida. Ai, Toni! Jo em moro, trista de mi!
Ton. Au, Guida! prou! No em veus a mi?
Guida. Jo veig quelcom, lluny, dins la fosca nit.
Ton. Serán les albes de blanc vestit.
Guida. I allí… quelcom fa ganyotes rient.
Ton. ( Tremolant.)
Se… se… será algún salze que el mou el vent.
Se… se… será algún salze que el mou el vent.
Guida. (Precipitadament.)
Ai! Quin badall ha fet tan trist!
Ton. (Més alt.)
Te dono una morma! Ho sents? Jo et flic!
Te dono una morma! Ho sents? Jo et flic!
Guida. (Amb angoixa.)
Ai! tu! Repara! s’acosta un llumet!
Ai! tu! Repara! s’acosta un llumet!
Ton. Ah! És allò que es diu foc follet!
Guida, fes el cor fort, per Déu!… Té!
Veuràs quin bon crit faré!
(Va cap al fons, i, posant-se les mans a la boca,
Veus sempre més lluny, com a eco.
Hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... ha...
Guida. (Mig tremolosa.) Hi ha algú, per ’cí?
Veus. Sí!… Sí! (Se sent el cucut llunyíssim. Els
nois tremolen.)
nois tremolen.)
Guida. (Baixet.) No ho has sentit, com deia:—Sí?—
Toni, ben segú que hi ha algú! (Plora.)
Ai, mare! Ai, mare! Qui fos a l’escó!
Ton. Tu, Guida, jo estaré fort i ferm.
